Filosofia_1J04: 2n TRIMESTRE

En aquesta part del nostre bloc escriurem i penjarem les diferents activitats proposades d'aquest 2n trimestre de filosofia.

Comensarem amb les filofotos, una de cada membre del grup, argumentada per cada un d'ells, explicant el perquè de la foto.

Després hem volgut dedicar un espai del nostre bloc a Eugeni Trias, filòsof català mort recentment. Hem explicat la seva vida i hem posat un vídeo d'ell en el que surt: "pienso, luego existo".

I per últim exposarem diferents esquemes i resums de cada tema treballat a classe (la realitat, l'ètica, la política,...)

FILOFOTOS

En aquest espai del nostre bloc penjarem les diferents filofotos de cada membre.

Eduard Pérez

He triat aquesta foto com la meva Filofoto, ja que m'inspira llibertat, i el pas del temps. Aquesta foto la vaig fer aquest estiu passat a Banyoles, mentres estava de vacances. Com podem veure és una posta de sol d'estiu que es veu reflexada en l'estany.
Tots tenim uns drets i uns deures, unes prohibicions i unes llibertats, però aquests conceptes no estan ben equilibrats. Molts cops a la vida sents: "ets lliure de fer això, però...", aquest "però" ens condiciona, i ens nega la llibertat. Mai cap ésser humà serà lliure de fer el que vol, ni de tenir totes les llibertats, sempre estem condicionats per una o altra cosa. Només per ser una persona d'aquest món ja no ets lliure, ja que estàs condicionat a unes normes del teu propi Estat. Un altre exemple seria el de casar-se, tu et pots imaginar que ets lliure, però en realitat no ho ets, el contrari, estàs fent més petites les teves llibertats.
He dit que la foto també m'inspirava el pas del temps, ja que com podem veure la foto és una aposta de sol i significa que s'acaba el dia. Hi ha un demà, però aquest demà s'acabarà i així successivament, el pas del temps és infinit. Però totes les coses tenen un començament i un final, ens agradi o no, encara que tinguem l'esperança que no sigui així. Les persones, els animals,.. creixen, viuen i moren, igual que els nostres pensaments, records i moments viscuts. Encara que aquests últims són els que ens poden mantenir fins al final de la nostra vida.
Per últim m'agradaria fer una petita reflexió: hem d'aprofitar el temps que tenim, perquè no sabem quan i on acabarà, s'ha de viure la vida intensament i gaudir-la fins l'últim instant; la vida són dos dies.

Quim Bassa

LA VIDA COM UN JOC INJUST

Sovint quan parlem de la societat que vivim, diem que la vida és com un joc de cartes on tu has de jugar-les per intentar realitzar els teus objectius i aconseguir la felicitat. D’aquest fet, he extret la idea de la meva fotografia que expressa els meu desig de crear un joc just, on tots tinguem el mateix nombre de cartes per acabar amb les injustícies i desigualtat socials.

Sergi Barbosa

El que veiem és una cosa real o la realitat està influïda pels nostres sentiments i així fem que sigui millor per nosaltres. He fet aquesta fotografia perquè la realitat, crec jo, és una cosa material que està formada per la partícula més petita de la matèria, l’àtom. Potser hi ha un camí marcat que ens porti cap a la realitat però està amagat, tu pots decidir si seguir-lo o no, és per això que he fet una fotografia a un camí tot nevat, simbolitzant que està amagat. Ja que és un camí dur que ens porta cap a la felicitat i hem de saber avançar amb les dificultats que comporta perquè la realitat pot arribar ha ser molt dura i impactant però hem de seguir lluitant pels nostres objectius ja que representa que l’ésser humà és un ésser lliure. Tots no som iguals però si que volem el mateix, una vida millor.

Sergi Coma

Pràcticament la esperança és la última cosa que hem de perdre en el trancurs de les nostres vides ja que sense ella possiblement s'ha li donaria totalment la volta a tot. En les nostres vides no hi ha pas marcat un final en el nostre camí sinó que a mesura que la anem vivint succeeixen coses que la fan millor o pitjor. La llibertat de cada persona hauria de ser escollida per cada una de elles i que no diguessin que son lliures de fer el que volem quan despres ens posen unes barreras les quals no podem passar. La imatge la he fet perquè el camí es infinit i no saps quan acabarà. He volgut que fos un camí el qual no es veies el final i en tot el camí hi hagués el reflexes que desprèn el sol per dir de una forma que en la nostre vida(camí) hi ha una esperança(sol) mercada.

EUGENI TRIAS

Eugenio Trías Sagnier (Barcelona, 31 d'agost de 1942 – Barcelona, 10 de febrer de 2013) fou un filòsof català. És considerat, per bona part de la crítica, el pensador d'escriptura castellana més important des d'Ortega i Gasset
La seva concepció de la filosofia és unitària i enciclopèdica, ja que ha desplegat les seves principals idees en camps tan diferents com l'ètica, la reflexió cívic-politica, l'estètica, la filosofia de la religió. Es pot dir que ha abordat pràcticament tots els camps per on la filosofia es pot desplegar. Però els seus àmbits preferencials han estat l'estètica, d'una banda, i la filosofia de la religió de l'altra, si bé ha intentat sempre que tot això derivés d'una concepció pròpia i personal de la filosofia, d'orientació ontològica. Molts dels seus llibres s'han convertit en referències ineludibles de la filosofia espanyola de l'últim mig segle. Obres seves com Tratado de la pasión, Lo bello y lo siniestro, Los límites del mundo o La edad del espíritu s'han constituït ja en obres clàssiques del pensament filosòfic d'aquests anys. La seva obra (de caràcters enciclopèdics) està considerada per la crítica com una de les fites filosòfiques més rellevants del pensament espanyol del segle XX. S'ha ponderat per la crítica la rellevància que en la seva obra adquireix la seva escriptura, el seu peculiar estil (en el qual el pensament filosòfic es manifesta portador d'antenes poètiques d'innegable valència literària). La seva obra constitueix, a més d'una molt rellevant aportació al patrimoni filosòfic espanyol, un ampli desplegament textual i d'escriptura que quedarà com un dels més sòlids exercicis de la seva generació en el terreny de la literatura filosòfica, o de l'escriptura que s'orienta cap al coneixement. Té publicats més de trenta llibres, alguns dels quals han assolit diverses edicions a Espanya i l'estranger. El seu primer llibre, La filosofía y su sombra, publicat el 1969, va ser saludat per la crítica com un veritable esdeveniment en el panorama filosòfic espanyol. Se'l va considerar «la filosofia d'una nova generació» (Josep Maria Carandell). En el seu llibre més recent, El canto de las sirenas–convertit en bestseller de no ficció– planteja la necessitat d'efectuar un gir musical a la filosofia del segle XXI, en virtut del qual el pensament deixi de tenir el seu centre de gravetat en el llenguatge per passar a tenir-lo en arguments musicals, en presentar aquests la més fecunda síntesi de bellesa i coneixement.